La Rothko Chapel de Houston (I)

73517708.1huSLgki

Una vegada, quan tot just començàvem a parlar amb Sean Scully sobre el seu projecte a Santa Cecília de Montserrat, li vaig dir que la seva intervenció artística en aquest lloc seria comparable a la d’Henri Matisse a la capella del Rosaire a Vence. Recordo que Scully em va corregir i em va dir que ell més aviat pensava en la Rothko Chapel de Houston. A partir d’aquestes paraules em vaig informar sobre qui era Rothko i com era la seva capella. Us en parlo perquè alguns de vosaltres no coneixeu aquella institució, i també us avanço que de cara al projecte que estem generant, la Rothko Chapel és un model a tenir en compte, però Santa Cecília de Montserrat i el que pensem fer en aquest espai d’Art i d’Espiritualitat serà diferent d’allò que es fa a la capella polivalent de Houston i de les activitats que emmarca, però també confesso que hi ha i hi haurà molt en comú.

Un dia us parlaré dels patrons i fundadors de la Rothko Chapel, el matrimoni John i Dominique de Menil i del seu itinerari intel·lectual i vital que els va impulsar a fundar aquesta institució. També us prometo parlar del pintor letó americà Markus Yakovievich Rothkowitz, que en arribar a Amèrica es va dir simplement Mark Rothko. Us interessarà saber el rerefons espiritual que hi ha en el seu art. Efectivament, l’art de Rothko no pot ser apreciat si no sabem els estrats de la seva ànima de jueu, místic i agnòstic, en pugna constant amb les limitacions i barreres personals i socials que el van marcar. Sean Scully va publicar el 1998 un opuscle monogràfic sobre Mark Rothko a la Yale University Press de Pensilvània que és una delícia.

El 1964 els De Menil ja tenien clar que volien fer una capella ecumènica al costat de la Universitat de St. Tomàs de Houston, que ells finançaven. No solament pensaven en l’ecumenisme entre les diverses confessions cristianes, sinó també de les diferents religions, i encara d’aquells que no en tenen cap però que cerquen la dimensió espiritual de la seva existència més enllà de les contingències físiques o psíquiques de cadascú. Els programes de la Rothko Chapel denominaven aquests darrers genèricament “worshippers of God named or innamed”.

Amb aquestes idees bullint al cap i al cor els De Menil van anar a trobar Rothko a Manhattan perquè consideraven que el seu art era silenciós, pacífic, que invitava a la introspecció i lligava perfectament amb allò que ells pretenien. Aleshores Rothko es trobava terriblement insatisfet perquè la pintura que sortia del seu estudi i de la qual mai no es desentenia, anava a parar a llocs impropis. Uns grans panells de color que portaven la seva signatura eren exhibits al Four Seasons Restaurant, al gratacel Seagram de Manhattan, il·luminats teatralment i en un ambient comercial que els desnaturalitzava. Per això en escoltar el projecte dels De Menil va trobar finalment uns comitents que entenien perfectament el sentit de la seva obra i els De Menil, per la seva banda, van trobar un artista que sintonitzava des de les arrels amb la seva idea.

SONY DSC

Johnson i Dominique de Menil eren uns magnats del petroli però totalment dedicats al mecenatge i a la lluita a favor dels drets humans i cívics, un esperit que la Rothko Chapel ha heretat. Els arquitectes de Houston Howard Barstone i Eugene Aubry van projectar un edifici de planta octogonal justament al límit del camp universitari, precedit d’un llarg camí de gespa amb un estany que reflecteix l’obelisc trencat de l’escultor Barnett Newman aixecat en honor a Martin Luther King. L’edifici de Barstone i Aubry és de ciment amb les façanes de maó ocre i cobert amb una piràmide poligonal des de la qual descendeix una cortina de llum natural que il·lumina suaument sense espetecs les pintures de Rothko i tot l’ambient interior. Rothko va pintar catorze grans panells de 4,5 m d’alt, dels quals tres formen tríptics que es troben col·locats a les cares més amples de l’octàgon i els altres cinc es troben a les superfícies més petites.

El pintor tenia al seu estudi de Manhattan una maqueta exacta de la capella de Houston i no solament pintava les teles tenint en compte tot el conjunt,  sinó que vigilava tots els detalls fins al mil·límetre d’aquella obra, que ell considerava com el cimal i coronament de la seva vida.

Josep de C. Laplana

CHRON.15

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s