Bellesa i felicitat (I)

It.POMPEIA 28. Escriptora
“Escriptora”. Pompeia. Museu Nacional de Nàpols

Les paraules massa elevades, aquelles que van més enllà de la nostra experiència de cada dia, sovint ens espanten perquè ens superen. Felicitat i bellesa són conceptes que apunten més cap a un ideal que cap a una realitat immediata, concreta i abastable. Amb tot, aquests ideals són necessaris perquè l’ésser humà sigui quelcom més que un individu d’una espècie més del regne animal. Precisament allò que ens supera ens constitueix en persones humanes. Necessitem grans ideals per a ser persones d’horitzons amplis. Per això des de l’Institut Art i Espiritualitat us proposo avui una reflexió breu i senzilla sobre aquestes dues grans paraules: Bellesa i Felicitat, perquè cadascú en fa experiència de manera molt personal. No són conceptes antitètics,  simplement són dos termes difícils de definir, però l’esforç d’aclarir-los i d’esbrinar-ne la relació que hi ha entre ells és enriquidor i ens fa avançar com a persones.

Ja vam explicar què era la “Via Pulchritudinis” i com aquesta opció per la Bellesa és la via o el camí de creixement espiritual que propugna el nostre Institut. La vida espiritual és una vida estètica motivada per l’atracció que dimana de la Bellesa, que és un ideal, una meta, però al mateix temps és també mètode o camí envers aquest ideal inabastable. Els interessats en aquest tema hauríeu de llegir Els Diàlegs de Plató, sobretot el d’Hípies  Major sobre què és la bellesa. Per a Hípies, que al costat de Plató ens podria semblar un relativista o un empíric, la bellesa és la suma de totes les coses belles existents. Plató en canvi ensenya que les coses belles ho són perquè reflecteixen la Bellesa ideal i suprasensible de l’ésser; és doncs aquesta Bellesa amb majúscula la que fa que hi hagi coses belles.

UdF Gr-2 028
“Perseu allibera Andrómena”. Pompeia. Museu Nacional de Nàpols.

Fixeu-vos que ja a la primeria de la reflexió filosòfica sobre la bellesa es drecen els dos camins, el platònic i l’antiplatònic, per on discorrerà l’estètica en el transcurs dels segles. El mateix Plató en altres textos es manifesta més conciliador i distingeix gradacions; a més de la Bellesa ideal o suprasensible, n’hi ha una altra de sensible que consisteix en la forma – la paraula “formós” ve d’aquí-; i la forma que està “formada” per punts, línies, mesura, simetria, proporció, equilibri, i harmonia i ritme quan es tracta del so o de la música. Evidentment la vida estètica es mou en una tensió entre l’afany de Bellesa i la realitat concreta i sensible, i aquesta tensió és productora d’art i de fruïció artística.

“Kritos i Tamarista”. Museu de Rodes (Grècia).

Per als antics la fruïció estètica anava molt unida al otium, és a dir l’oci, el temps lliure, en contraposició al nec-otium, del negoci utilitari. La fruïció estètica, doncs, estava reservada als esperits selectes i privilegiats. La democratització de la societat amb les seves conquestes socials i el progrés tècnic, sobretot actualment amb les noves tecnologies, han eixamplat enormement les possibilitats de la fruïció estètica i han propiciat un oci cultural a gran escala.  Existeix  una imponent indústria, com mai s’havia vist i que va en augment, destinada a satisfer la demanda d’entreteniment en una amplíssima gamma de qualitat que pot anar des del gènere ínfim i més barroer al més refinat i sublim. Si maldem per una fruïció estètica de categoria, com pretenem des del nostre Institut, ens cal ajudar a formar esperits capaços de seleccionar sàviament les propostes que ens són fetes des de les diverses instàncies, i ens cal a més a oferir pautes per a refinar i educar la sensibilitat artística d’aquells que volen connectar amb nosaltres.

Josep de C. Laplana

Anuncis

2 thoughts on “Bellesa i felicitat (I)

  1. io 21 Juliol, 2015 / 1:46 pm

    M’ha agradat molt la reflexió. Bondat, justícia i rectitud.
    Interessant resposta de Sòcrates a Hípies:

    La Bellesa és el que és apropiat i útil.
    La bellesa és el plaer que ve de veure i sentir. (vista i l’oïda*)

    1. * Cal ressaltar que la vista i l’oïda són els únics òrgans que Heràclit considera que brinden coneixement només quan es té la capacitat de comprendre el que s’està percebent. A si mateix, d’estos dos òrgans, diu en un dels seus fragments, l’oïda és el menys confiable; potser perquè és per l’oïda per on percebem les opinions comunes que tant desaprovava Heràclit així com el Sòcrates platònic.

    M'agrada

  2. Joan Ferrer Clausell 22 Juliol, 2015 / 5:42 pm

    Bellesa i felicitat són alhora camí i terme, instruments i obra acabada. L’esperit les cerca com el seu exercici espiritual interior, fer visible el que és invisible.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s