Entrevista a Sean Scully (part 2)

“Santa Cecília és un espai adequat per acollir el meu art des de la modèstia”

L'interior de l'Espai d'Art Sean Scully, amb les obres 'Cecília' (2012) i 'Doric Nyx' (2014). Foto: Dani Rovira
L’interior de l’Espai d’Art Sean Scully, amb les obres ‘Cecília’ (2012) i ‘Doric Nyx’ (2014). Foto: Dani Rovira

Albert Mercadé: Com has dit en alguna ocasió, ‘l’espiritualitat comença en la senzillesa’; un concepte que enllaça el teu art amb l’arquitectura romànica de Santa Cecília, alhora íntima i transcendent.

Sean Scully: El lloc on està situat el temple de Santa Cecília, sobre la muntanya, és increïble, esplendorós, com un petit miracle. L’arquitectura és rústica, crua, brutal i simple. Hi ha una humilitat en el temple que m’atrau. Tinc un bon sentiment quan veig aquest edifici mil·lenari. No és un edifici de poder, que m’incomodaria. És innocent, humil i silenciós.

Santa Cecília és un espai adequat per acollir el meu art des de la modèstia. En un primer moment vaig pensar de crear un sol tema unitari, però al final em vaig decantar per representar diferents interessos de la meva obra. Així que en un cantó tenim una obra tràgica, Doric Nyx, dedicat a la deessa antiga de la nit, la part de la nit més profunda. Però al seu costat hi ha Cecília, en la qual hi vaig voler representar un sentit d’alegria. Cecília és una obra on hi trobem finestres. És possible mirar un mur en el qual s’obre una vista, amb una profunda sensació d’obertura. A baix, hi ha un rectangle del color de la terra: és el pes de la vida. A dalt, la finestra és una realitat més clara, a la manera de Morandi, amb colors febles i humils.

La part superior de Cecília sembla una partitura musical, un homenatge entenc a la santa titular d’aquest temple, patrona de la música. Un art que, també, inspira la teva pintura. Hi trobem ritmes, contrapunts, fugues. Quina influència exerceix la música a la teva obra?

La música va ser molt important ja des dels inicis de la meva vida perquè la meva mare era cantant. Després de la Segona Guerra Mundial hi havia la tradició del Vaudeville a Anglaterra, que era un espectacle completament performàtic: hi actuaven màgics, gimnastes, cantants… n’hi havia molts a Londres i la meva mare hi participava per portar un sou a casa. Més endavant durant la meva joventut, cap els 16 anys, tenia una banda de rock; però llavors vaig decidir deixar la música a favor de l’art, perquè em semblava més profund. Jo volia influir en la cultura, no en la cultura popular; volia destacar en la cultura espiritual i deixar un regal al món.

En la meva obra es pot reconèixer un gran sentit del ritme, encara que geomètric. Les línies de Cecília, per exemple, són com una guitarra; es pot tocar visualment. Hi ha sons visuals a la meva pintura; el meu instrument preferit és el celo, i especialment la música de Bach i la música actual d’Arvo Pärt (Tabula rasa).

A l’art geomètric normalment trobem formes, quadrats o línies. Però en la meva obra es pot trobar un gran sentit de la repetició, com a Doric Nyx, on es produeixen unes repeticions semblants a la música de Bach. Una música íntima de dos o tres instruments, que normalment és el que més m’agrada.

Hi ha una aliança secreta entre música i abstracció, considerava Schopenhauer.

Fixa’t que amb la música sense paraules la gent no té problemes, però sí que els té amb la pintura abstracta. Si es considera com una cosa igual a l’altra no hi hauria d’haver problema. En el món la major part de l’art és abstracte. En altres cultures que no mostren la cara de Déu, com al Marroc, l’art és abstracte. L’edifici més important d’Espanya, l’Alhambra de Granada, on vaig exposar, és una experiència abstracta. La gent l’adora. Per això crec que hi ha un camí cap a l’art abstracte i que no és tan difícil. La dificultat l’han posada els crítics. Però actualment no hi ha obstacles. És simplement que cal apreciar la pintura com la música abstracta: com el jazz o com una òpera en un idioma diferent però que ens reconeixem en l’emoció.

Anuncis

One thought on “Entrevista a Sean Scully (part 2)

  1. Ismael. 24 Juliol, 2015 / 7:59 pm

    D’un lloc,tranquii, humild i silencios…espero que no la hague-ho contaminat.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s