Santa Cecília

Exterior de l’església, després de la restauració. / Foto: Dani Rovira

L’origen del monestir de Santa Cecília de Montserrat, ubicat al terme municipal de Marganell (Bages), a la vessant nord del massís montserratí, es remunta al segle X, quan tot just Catalunya germinava en el marc de l’Europa Carolíngia. L’any 942 l’Abat Cesari va comprar la propietat, en la qual hi havia una església dedicada a Santa Cecília i un castell de guaita, anomenat Marro i hi estableix un monestir benedictí, el 25 de maig del 945. Sorprenentment, i com avançant el futur, l’acte de fundació comença ‘Reverentia divini cultus multiplex in multis impletur’ (“La reverència del culte diví es pot complir de moltes maneres”). Cesari renovà la vella església i el bisbe de Vic la consagrà l’any 957.

Durant la primera meitat del segle XI, coincidint amb la construcció de l’església romànica de la veïna comunitat de Santa Maria de Montserrat, també l’església preromànica de Cesari de Santa Cecília va ser transformada en estil romànic tot afegint-li una nova capçalera d’absis major amb dues absidioles, amb arcades cegues i faixes llombardes. Posteriorment van engruixir els murs i van substituir la coberta d’encavallades per voltes de canó.

Mentre que el veí monestir de Santa Maria de Montserrat creixia, sobretot a causa de la ingent afluència de pelegrins, atrets per la santa imatge, el de Santa Cecília es mantenia amb penes i treballs. La decadència de Santa Cecília de Montserrat es féu evident quan la seva tasca principal fou l’exercici parroquial i el monestir esdevingué lloc de parada i fonda de pelegrins que s’adreçaven a Santa Maria de Montserrat.

L’any 1504, el papa Juli II, que havia estat abat comendatari de Santa Maria de Montserrat, va emetre un decret que agregava perpètuament el monestir de Santa Cecília al de Montserrat, fet efectiu el 1537. A partir d’aquell moment a Santa Cecília només vivia un capellà que feia les funcions d’un rector de parròquia.

El 1557, l’abat de Montserrat Benet de Tocco emprengué una restauració de Santa Cecília de Montserrat, però la degradació de l’edifici era patent a final del segle XVII, com ho palesa el dibuix de Pere Pau Montaña i Llanas. L’absidiola sota l’espadanya ha desaparegut i han canviat el sentit de l’església, talment que l’entrada es fa per una porta oberta al mig de l’absis central.

Dibuix del monestir de Santa Cecília, per Pere Pau Muntanya, 1789. Biblioteca Abadia de Montserrat.

El 1811 el general Suchet ordenà la destrucció de Montserrat que havia esdevingut símbol de la resistència contra la invasió napoleònica. En aquella ocasió devastà també l’església de Santa Cecília de Montserrat.

Superades les lleis de desamortització i de supressió dels religiosos, l’abat de Montserrat Miquel Muntadas (1809-1885) encarregà la restauració de Santa Cecília a l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano (1828-1903), que va reparar els greus danys de l’edifici i va esmenar la desfiguració secular de l’església. Va reconstruir l’absidiola esquerra, va paredar la porta espúria que havien obert a l’absis central i va tornar a fer practicable la porta original de l’entrada.

Fotografia del monestir a mitjan del segle XIX.

L’any 1928 l’insigne historiador i arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va restaurar l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat. Ho va dur a terme amb criteris historicistes, bo i imaginant com devia ser el seu interior en funció de la litúrgia. Els tres altars dels tres absis, quan no hi havia celebració, restaven ocults al darrere de les cortines que penjaven de tres bigues de fusta i l’altar central ostentava un frontal metàl·lic, inspirat en la llinda de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), amb una inscripció votiva del polític Josep Pich i Pon, que va sufragar aquelles obres.

Inauguració de la restauració de Santa Cecília de Montserrat de Josep Puig i Cadafalch, 1931.

Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, s’establiren a Santa Cecília de Montserrat dues comunitats de monges benedictines procedents de Mataró i de Santa Clara de Barcelona, que es van fusionar en una sola, l’actual de Sant Benet de Montserrat que residí a Santa Cecília fins al 1954. Durant aquests darrers cinquanta anys la comunitat de Montserrat va fer servir Santa Cecília per a acollir grups i convivències, especialment de joves.

L’església ha estat restaurada de nou per Xavier Guitart entre 2013 i 2015 i finançada per la Diputació de Barcelona.

La primera obra de Scully instal·lada a Santa Cecília el febrer de 2015 va ser ‘Holly-Stationes’. Es tracta d’un conjunt de 14 pintures a l’oli, creades a la memòria de la mort de la mare de l’artista, i dedicades a les catorze estacions del Via Crucis. / Foto: Dani Rovira

‘Cecília’, de Sean Scully, 2012. L’església està consagrada a Santa Cecília, patrona de la música. Cecília encarna l’ideal de la ‘mulier fortis’ cristiana, bella, casta, amorosa, tendra, que estima el cant, però per damunt de tot és una dona coratjosa, que sap guanyar-se els cors dels homes que l’envolten i els empeny cap a empreses i cap als ideals més sublims.

Santiago Rusiñol. ‘Àngelus a Santa Cecília de Montserrat’, 1896-97. Col. Cau Ferrat, Sitges. Fundat al segle X per Cesari, el monestir de Santa Cecília fou un dels primers en instal·lar-se a Montserrat, gairebé un segle abans de la instauració de Santa Maria de Montserrat el 1025.