Sean Scully

Copia de Scully 040615 132
Sean Scully, davant de l’obra Holly-Stationes, que recrea les catorze estacions del viacrucis. / Foto: Raül Maigí

Sean Scully (Dublin 1945), pintor irlandès arrelat als Estats Units, és un dels artistes plàstics que gaudeixen d’un major reconeixement internacional. Són nombroses les exposicions monogràfiques dedicades a la seva pintura per part de destacades institucions internacionals. A Barcelona, la seva obra es va poder veure a la Fundació Joan Miró l’estiu de 2007. Museus com ara el Metropolitan Museum of Art de Nova York, la Tate Gallery de Londres o el Museo Nacional Centro Arte Reina Sofía de Madrid compten amb obres d’aquest artista a les seves col·leccions.

Scully es va formar a Londres i va continuar la seva carrera als Estats Units. En els seus inicis s’interessà per la pintura figurativa, fins que va descobrir l’obra de Rothko, l’any 1968. Des d’aleshores, l’abstracció geomètrica definirà la seva obra i s’anirà personalitzant, tot diferenciant-se de la d’altres artistes com Mondrian pel fet que amb el temps s’ha anat tornant més poètica i espiritual. La seva pintura es caracteritza per una abstracció creada amb un llenguatge propi. La composició de les seves obres s’organitza en estructures reticulars, i aconsegueix la profunditat mitjançant la superposició de les formes. El seu cromatisme és subtil, ja que a mitjan anys setanta va suavitzar els alegres colors que havia fet servir fins aleshores per deixar pas a tons més neutres. A la pintura de Scully la pinzellada empastada contrasta amb el rigor formal de la geometria que estructura les seves obres. De fet, la dualitat és un element sempre present a la seva obra, i ell mateix la defineix com un impuls creador per aconseguir la unitat.

Scully ha impartit classes d’art a nombroses institucions internacionals, com la University of London, la Chelsea School of Art, Princeton Univesity (Nova Jersey), Parsons School of Art de Nova York i l’Akademie der Bildenen Künste de Munic. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals destaquen el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat Miquel Hernández de València, i també pel Massachusetts College of Art of Boston i per la National University of Ireland.

Sean Scully és un artista fortament vinculat amb Catalunya, i des de final dels anys 90 té estudi a Barcelona, ciutat on passa llargues estades cada any.

Albert Mercadé

Sean Scully i Montserrat
SEAN SCULLY
Josep de C. Laplana i Sean Scully, l’any 2005, en la primera visita de l’artista a Santa Cecília. / Foto: Carles Taché

L’origen o el detonant d’instituir a Santa Cecília de Montserrat un Espai d’Art va lligat a la persona insigne del pintor i fotògraf Sean Scully , que en el rànquing mundial de la pintura contemporània és considerat entre els cinc millors pintors del món. La seva anomenada és l’equivalent a la de Picasso durant els anys 60. Té obra exposada en els principals museus d’art modern i contemporani internacionals i ha exposat repetidament a tots els principals centres mundials.

Copia de scully_16
L’any 2005, Sean Scully va visitar l’Abadia de Montserrat i, a l’entrar dins l’església romànica de Santa Cecília, emocionat, va decidir iniciar el projecte d’intervenció pictòrica a l’interior del temple, en harmonia amb la pau i l’espiritualitat que desprèn el lloc. / Foto: Raül Maigí

Té la particularitat que té taller a Barcelona, on resideix sempre que ve a Europa, puix que el seu domicili habitual és Nova York. Els esdeveniments es van desenrotllar d’aquesta manera. Mentre organitzàvem l’exposició de Joaquim Chancho, a la Sala Pere Daura d’exposicions temporals del Museu de Montserrat, els assessors de més edat i també de més responsabilitats que m’aconsellen en la direcció del Museu, i el mateix pintor Chancho, em van suggerir de no baixar el llistó de qualitat exigible per exposar al Museu de Montserrat. Els més joves, que se senten més oberts a les novetats que van sortint, també em van dir que aquella opinió era molt vàlida, però que era difícil de mantenir i sobretot que corríem el risc d’encasellar-nos en unes “superfigures” i en un art massa sòlid. M’aconsellaven varietat. La meva opció va ser fifty-fifty. Començaríem per les grans figures i de tant en tant oferiríem l’alternativa a altres pintors proficients, és a dir, que encara estan en etapa de fer mèrits. El nom que va sortir entre tots per marcar la pauta, gairebé unànimement, va ser el de Sean Scully.

Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s