El millor amic de Kandinsky era Franz Marc (1880-1916), que va morir jove a Verdun al front de guerra. De jove volgué ser sacerdot i estudià filosofia i teologia. Tot seguit s’entusiasmà per la literatura romàntica alemanya i per la pintura de Caspar David Friedrich. El 1900 decideix de ser pintor, però al darrere de tots els passos de la seva vida i de la seva pintura sempre hi haurà l’afany d’una recerca espiritual, empeltada amb els ideals de l’antic romanticisme germànic amarat de panteisme. El 1906 féu una estada, acompanyat del seu germà Paul, als monestirs ortodoxos del Mont Athos. Després visità París i quedà corprès per la pintura de Van Gogh, Gauguin, Picasso, Matisse i de tota l’escola fauvista. Ja cap al 1906 Franz Marc pren els animals com a tema principal de la seva pintura, més que no els éssers humans, puix que l’artista cercava la manifestació més genuïna de la Naturalesa i trobava que la mirada i les actituds dels animals la reflecteixen millor que els humans, desnaturalitzats com estan per la cultura. D’acord amb el pensament romàntic alemany, Franz Marc està convençut que l’artista només pot arribar a l’espiritualitat mitjançant la Natura en el seu estat més pur.
El 1910 va establir una gran amistat amb August Macke i Vassily Kandinsky amb els quals va fundar la publicació Der Blaue Reiter (el genet blau) que es va convertir en l’òrgan programàtic del naixent moviment expressionista alemany, aleshores amarat d’una sensibilitat espiritual que confinava amb el misticisme. En un article que titulava Els béns espirituals Franz Marc denunciava “el desinterès general dels homes pels béns espirituals” i hi afegia, tot referint-se a Cézanne i al Greco: “Les seves obres marquen als ulls de la contemporaneïtat una nova era en la pintura. Tots dos sentien en la seva Weltbild (cosmovisió) la construcció mística interior, que constitueix el principal problema de la generació actual”. En el prospecte de subscripció a l’Almanach der blaue Reiter Marc escrivia: “Davant les obres noves, tenim la impressió d’estar submergits dins un somni i d’escoltar els cavalls de l’apocalipsi cavalcant pels aires”. Com el seu amic Kandinsky, Franz Marc estava convençut de viure apocalípticament l’acabament d’una era que s’enfonsa i l’albada d’una altra marcada per l’espiritualitat, una espiritualitat que ell sent al marge de les religions que considera productes de l’era caducada.
La lluita entre aquests dos mons es manifesta també en l’art; escrivia: “Aquest és el moment d’una lluita gran entre l’art nou que malda per desbancar el vell. La batalla sembla desigual, però caldrà tenir en compte que a la fi mai no guanya la força sinó el poder de les idees”. El conflicte és inherent a la vida, el món de l’art es mou quan és sotraguejat per la novetat que qüestiona el gust imperant. “Allò que avui us sembla rar, demà serà natural i ordinari” és un altre aforisme repetit sovint per Franz Marc. Seguint de prop la teoria referent al simbolisme dels colors que havia llançat Kadinsky, Marc se la fa seva però li afegeix una dinàmica de lluita. Escrivia el 1910 en una carta al seu amic August Mache: “El blau és el principi masculí, mixt i espiritual. El groc és el femení, suau, alegre i sensual. El vermell és la matèria, brutal i pesada. Cal combatre sempre el color vermell i vèncer-lo amb els altres dos colors”.
Franz Marc va viure poc, però la seva pintura va experimentar una evolució que altres pintors només fan en el transcurs de diverses dècades. La seva primera etapa va ser totalment figurativa, subsidiària del postimpressionisme francès, que a poc a poc es decanta cap al cubisme amb la fragmentació de plànols entre els quals treuen el cap els animals. Lentament la complexitat constructiva acaba tenint més interès que no la presència animal i gairebé sense adonar-se’n, Franz Marc es troba fent pintura abstracta, impulsat pel deler de soltar amarres. Ho confessa el mateix artista: “Un altre instint se m’ha endut lluny dels animals envers l’abstracció, que m’excita molt més”.
El nom del grup Der Blaue Reiter no era casual ni arbitrari. El cavall era l’animal predilecte de Franz Marc, en el qual veia l’expressió més elegant de la força vital de la Naturalesa i el blau… el color blau era el color de les veritats filosòfiques i metafísiques que poden rebre els noms més variats com “el dia”, “Déu”, “la voluntat humana” o “el coneixement de l’Esperit”. En contraposició al moviment artístic coetani Der Brüke (El Pont) que es volia materialista i sensual, Der Blaue Reiter era intel·lectual i místic amb tendència manifesta envers l’abstracció, amant dels mites i dels arquetips, fascinat per l’energia còsmica que aquests artistes identifiquen amb la divina. Els tres Genets Blaus (Kandinsky, Macke i Franz Marc) amb la seva pintura i els seus escrits propugnaven una espiritualitat molt especial que consistia en una mena d’unió mística entre la seva interioritat personal i l’exterioritat de la vida animal i de la vida còsmica.
No busqueu en llibres o revistes una informació i un enfocament de la pintura de Franz Marc i del Der Blaue Reiter com la que us acabo de donar, perquè difícilment la trobareu. Aquest article l’he hagut de fer espigolant notícies i dades disperses d’ací i d’allà, però estic segur que aquest tema, del qual a penes parlaven obertament els mateixos protagonistes, és un tema de fons i important per a comprendre l’abast de la seva obra artística.
Josep de C. Laplana
Director del Museu de Montserrat
santaceciliademontserrat.wordpress.com 