El nostre Institut Art i Espiritualitat de Santa Cecília de Montserrat projecta de programar i organitzar freqüentment sessions de meditació silenciosa, a semblança, però diferents de les que es fan a la Rothko Chapel de Houston. El lloc és tan suggeridor o més que la capella de Texas i reuneix les condicions òptimes per a crear un ambient que convidi al recolliment interior per la via pulchritudinis. Es tracta d’un lloc sagrat, una església preromànica consagrada el 957, il·luminada amb vitralls de color i ornada amb uns grans murals de Sean Scully.
Al nostre món occidental existeix una demanda d’experiències d’aquesta mena; diuen que el detonant va ser el gran buit que es va produir després de 1968. El mite del progrés, que havia estat l’ànima motriu de la revolució industrial des del segle XIX, ha fet crisi. Ni la ciència ni la tècnica que és la seva filla poden proporcionar la felicitat universal que hom somiava. El desencís davant la política i dels foscos i complicats interessos que mouen l’economia global, l’escàndol davant la corrupció i la manca de valors ètics i de referències que mereixin confiança han creat un fort sentiment de buidor i de manca de sentit. Per altra banda, les esglésies i les religions estructurades han perdut atractiu i credibilitat. Aquest sòl ressec i estèril de desil·lusions acumulades és terreny propici per a tota mena d’experiències irracionals lligades amb la màgia i l’esoterisme, d’emigracions cap a sistemes mentals exòtics, cap a la recerca d’oasis artificials o d’un retorn edípic envers la mare Naturalesa, a la recerca d’energies còsmiques.
A l’afany d’emigrar espiritualment envers latituds diametralment diferents a les occidentals va lligada la descoberta admirativa de les religions orientals, sobretot l’hinduisme i el budisme en les seves diverses formes, i l’adopció dels seus rituals i dels seus mètodes de concentració i de meditació, que certament contenen valors molt estimables i fructuosos. Evidentment que no totes les experiències ni tots els grups ni totes les entitats que practiquen la meditació en les seves diferents formes poden ser enquibits en un mateix calaix ni mereixen la mateixa qualificació.
També podem constatar un cert renaixement religiós que pot tenir el seu origen en l’escenari de desorientació generalitzada i d’haver perdut la carta de navegació que predomina en el nostre món occidental. El fonamentalisme religiós és un fenomen constatable que afecta amb més o menys intensitat totes les religions i també les diverses confessions cristianes. Existeix un autèntic arxipèlag de grups blindats a tota influència externa, obsessionats pel dogma, amb un sentit identitari molt fort que els tanca en llurs bastions de seguretat i de resistència des dels quals llancen atacs de desqualificació integral contra tots aquells qui no pertanyen al grup.
L’Institut Art i Espiritualitat que volem promoure a Santa Cecília de Montserrat no neix d’un impuls de reacció contra la modernitat ni contra les religions codificades i instituïdes. No pretén ser alternativa de res ni vol desqualificar o menystenir altres grups i institucions que es mouen en les coordenades de l’art i de l’espiritualitat. Només utilitzem la meditació silenciosa com un mitjà per avançar en l’aprofundiment interior, per guanyar espais interns que augmentin la nostra capacitat de reflexió i de connexió amb les arrels profundes de l’existència de cadascú. No propugnem cap emigració mental o espiritual envers cultures estranyes. Ben al contrari, pretenem propiciar un creixement espiritual revitalitzant les nostres arrels humanes i culturals, talment que des d’elles cada persona sigui capaç de florir i d’obrir-se a horitzons nous i a integrar tot aquells valor que pugui enriquir aquest aprofundiment i aquest desplegament, sense perdre la identitat pròpia.
L’humus cultural en el qual estem plantats i des del qual volem obrir-nos és el propi de l’home europeu: la cultura grecoromana, el judeocristianisme i les opcions i modalitats de pensament que van sortir de la Il·lustració, tres tradicions que no posarem en confrontació dialèctica i excloent, sinó que les considerem unides en la base d’un humanisme integral. Les nostres sessions de meditació es faran en silenci, però estaran guiades o acompanyades per un monitor o monitora que introduirà breument i proposarà un tema. D’aquest coixí de silenci brolla cada deu minuts una breu intervenció de l’acompanyant que centra o aprofundeix el tema proposat. Acabada l’hora de meditació, hi haurà un cafè o refresc en un ambient de diàleg compartit amb el monitor o acompanyant.
Volem que en les nostres sessions de meditació es puguin trobar amb comoditat creients i no creients, cristians que viuen pacíficament la seva fe i cristians que es mouen en un mar de dubtes, persones que se senten estranyes al fenomen religiós, agnòstics que es troben bé en el seu agnosticisme i agnòstics que senten inquietud i que estan oberts a la transcendència sense saber-la especificar. Evidentment a les nostres meditacions sortiran les paraules Déu, Jesucrist, Esperit, atès que a Occident el cristianisme és l’àmbit que ha conreat i ha desenvolupat més la meditació, però cadascú és ben lliure d’omplir aquestes paraules del contingut que li surti del cor. No és qüestió de relativisme, com si res no tingués cap valor objectiu, sinó de personalisme, d’escoltar els dictats de la consciència, el clam que surt de la vida de cada persona. L’Institut com a tal s’abstindrà de donar respostes prefabricades; ans al contrari, només pretenem crear les condicions propícies perquè cadascú es faci les preguntes que cregui convenients i en cerqui el sentit i d’aquesta manera guanyar espai d’interioritat que després es desplega en una exterioritat harmoniosa i atenta als reclams de la vida.
D’aquest tema hem de parlar més detingudament.
Josep de C. Laplana
santaceciliademontserrat.wordpress.com 