La música a Santa Cecília de Montserrat, Arvo Pärt i Sean Scully

El músic Arvo Pärt
El compositor Arvo Pärt

Sean Scully ens ha fet arribar diverses vegades el seu somni de poder veure un dia el compositor Arvo Pärt dirigint una interpretació de la seva música minimalista a Santa Cecília de Montserrat. Scully estima la música d’alta qualitat. Té ànima musical. La seva mateixa pintura és musical. Una de les raons que van influir per a entusiasmar-se pel projecte de Santa Cecília de Montserrat va ser precisament el mateix nom. En la ment de tota persona culta el nom de Santa Cecília va fortament unit al de la música, de la qual és considerada patrona des del segle XV. Per això, des del primer moment, tan bon punt ens vam proposar d’organitzar l’Institut Art i Espiritualitat Sean Scully, vam associar aquesta institució amb el conreu de la música, amb la seva difusió i amb l’educació de la sensibilitat artística per mitjà de la música.

cecilia
Sean Scully, “Cecília” (2012), 300 x 190 x 5 cm. Oli sobre alumini. Espai d’Art Sean Scully – Santa Cecília de Montserrat

L’ucraïnès Oleg Kulik (Kíev, 1961), un artista eminent en el món de les performances, que s’autodefineix “no creient però… una mica místic”, tot donant raó d’una intervenció artística seva a París deia: “La música és el bé més universal de tots, el més espiritual, el més immaterial al qual ens sotmetem plenament. Recorro sovint a la música no solament pels seus valors estètics, sinó sobre tot perquè m’ofereix un coneixement xifrat i sagrat de l’univers”. Tothom que estima de debò la música i que n’ha fet una dimensió important de la seva vida, els compositors, els músics i el públic melòman, són unànimes a confessar que la senten com “un moviment espiritual”, una “levitació de l’esperit”, una manifestació d’allò més pregon que existeix en l’esperit humà i que la música els llança, sense cap determinació religiosa concreta, envers allò que és molt més gran que ells.

Copia de A - BURTHE
Leopold Burthe (1823-1860), Sapho tocant la lira, 1849, ost, 106 x 69, Carcassona, Musée des Beaux-Arts.

Tots subratllen aquestes dues dimensions espirituals de la música, només aparentment oposades. La música per una banda empeny a la interioritat i a baixar a les profunditats de l’esperit humà, però també impulsa cap a una elevació que forada el sostre de la mateixa existència, que mena el compositor, els músics intèrprets i els auditors envers uns valors indefinits i indefinibles, superiors a la materialitat de la tècnica i a l’exactitud matemàtica del compàs i del temps. En la nostra cultura tan laïcista i secularitzada no tenim paraules per a explicar allò que hi ha més enllà de la música i de l’art i que l’auditor o l’espectador senten intensament en el seu interior com a emoció, com una vibració de l’esperit que remet a l’origen i també al terme final de l’univers i de l’home dins de l’univers. Parlant amb els artistes ens diuen que no ho saben definir, però que poden intuir que hi ha un sentit global de tot, que ho amara tot i al qual cap persona no és aliena. Ens trobem als límits de la religió, però ningú no se sent obligat per cap raó lògica a ultrapassar aquests límits.

4.KULIG, Oleg, Les Vespres de la Vierge de Monteverdi  mises en scène par Oleg Kulig au théatre du Châtelet en 2009.
Oleg Kulik. “Les Vespres de la Vierge de Monteverdi mises en scène” par Oleg Kulig au théatre du Châtelet en 2009.

Kulik, quan va fer una instal·lació sobre les Vespro della Beata Vergine de Monteverdi, a París, el gener de 2009, explicava: “Jo treballo en uns espais nous i especials, dels quals el dimoni ja ha fugit, però Déu encara no hi ha entrat. Aleshores sorgeix l’artista amb una funció que pot fer pensar en els sacerdots oficiant la divina Litúrgia, però sense la pretensió de ser-ho. També l’artista se sent impulsat a fer passar els homes de la frontera d’allò que és conegut vers allò que és desconegut, se sent motivat a dreçar un pont –pontífex– entre allò que és normal, simple, petit, envers allò que és inhabitual, obert envers un altre món”.

Copia de Ps Dagulf (Carol 208)
Fragment de la tapa d’ivori del Saltiri de Dagulf. Final s. VIII

La Bíblia ens presenta la figura de David citharoedus tocant la cítara. El Primer Llibre de Samuel (16: 14-23) explica que David va guarir només tocant la cítara el rei Saül, que es trobava abatut i estamordit de terror per “un esperit dolent”. Climent d’Alexandria i també Gregori de Nissa tenen pàgines molt interessants sobre el poder guaridor de la música, que han pouat dels filòsofs estoics i de Plotí. Per a ells, tot el cosmos està animat interiorment per una sympnoía, una respiració comuna d’un mateix pneuma. Això pot semblar que es correspon a un concepte panteista del món, però pròpiament no ho és; més aviat és el quid divinum, la glòria (doxa) divina que embolcalla i amara tot l’univers. La persona humana no solament és una part del cosmos simfònic, sinó que ella sola és un veritable microcosmos, que reflecteix i resumeix en ella la totalitat. L’home, segons expressió de Plató, és un aner mousikós, tocat per les muses, i és capaç d’intuir i d’expressar, ni que sigui molt parcialment, l’harmonia mundi. D’aquesta qualitat brolla, per al pensament antic, el valor terapèutic de la música.

Tothom porta dintre simultàniament un Saül turmentat per l’esperit dolent i un David amb la seva cítara. De per ella mateixa, la música no transforma màgicament una vida trasbalsada i desordenada, com feia Orfeu que amb el so del seu aulos amansia les feres; la música no sana automàticament un malalt, però sí que ens mena dolçament a retrobar l’harmonia interior, a recompondre l’equilibri i la sintonia, el bon ritme, que obren la ment i la sensibilitat humanes als valors més alts que omplen de sentit a la vida.

Mosaic d’Orfeu procedent de Leptis Magna, segle III dC, Museu Arqueològic de Trípoli.
Mosaic d’Orfeu procedent de Leptis Magna, segle III dC, Museu Arqueològic de Trípoli.

La música i totes les arts formen part d’un mateix sistema arterial. Té molta raó Sean Scully quan em deia que el missatge que ell transmet amb la seva pintura, Arvo Pärt l’expressa amb la seva música, d’una altra manera, però dient gairebé el mateix que ell vol dir amb la pintura. Per aquests motius, com us deia, a l’Institut Art i Espiritualitat Sean Scully de Santa Cecília de Montserrat la música jugarà un paper molt important.

Josep de C. Laplana